El Pilar d’Almenara és una torre de guaita bastida al darrer terç del segle XI, que s’aixeca al punt més alt de la serra d’Almenara. La seva situació estratègica permet el control visual sobre una bona part de la ribera del Sió i de la Plana d’Urgell; fins i tot en un dia ben clar, es pot observar la Seu Vella de Lleida. És per aquest motiu que també hi ha situat un vèrtex geodèstic, el punt de referència geogràfic de la comarca.

La torre és l’únic vestigi conservat del que va ser el castell d’Almenara. De planta circular i secció cilíndrica, fa uns 7 metres de diàmetre i 15 metres d’alçària, i està construïda amb carreus treballats de pedra calcària. Disposa de tres nivells interiors coberts amb volta de pedra i una terrassa exterior a la part més alta. L’entrada es troba a 6 metres d’altura, on una porta adovellada dona accés al primer pis, i des d’aquí s’accedeix a la resta dels pisos a través d’escales interiors.

L’any 1949 va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

Prop de la torre també s'hi troben les ruïnes de l'ermita romànica de Sant Vicenç.