Església Parroquial de l'Assumpció de Maria, el temple principal i més gran de les Borges Blanques. Acabat el 1727, consta d'una planta en forma de creu que divideix l'edifici en tres naus i un campanar adossat. La façana és austera d'un barroc classicista on manquen les imatges de les fornícules destruïdes durant la Guerra Civil. El frontó abans estava rematat per tres estàtues dels tres arcàngels, sant Miquel, sant Gabriel i sant Rafael, però les dues primeres es van retirar degut al seu estat de conservació. Actualment, l'estàtua de sant Miquel derrotant al diable es conserva a l'interior del temple.

L'origen del temple cal buscar-lo en l'enderroc de l'antiga església gòtica de sant Pere, situada als voltants de l'actual temple, la qual segurament fou irremeiablement malmesa durant la Guerra de Successió (1704-1714). Segons la tradició oral, el temple nou es construí aprofitant la pedra de l'antic castell i de l'antiga església. L'església comptava amb l'Altar del Sagrat Cor de Jesús, acabat el 1880, i quatre motllures als vèrtexs dels arcs que sostenen el cimbori que representaven els quatre apòstols, però tot això fou destruït durant l'incendi del temple durant la Guerra Civil (1936-1939).

Durant el segle XIX es va construir el campanar, acabat el 1899. Aquest es realitzà en dues fases, la primera fins a la balconada i la segona fins al cim, de 50 metres, coronat per un far que s'utilitzava per indicar als pobles del voltant que la farinera funcionava i ja hi podien dur la collita a molturar.