Santa Maria és una de les icones més representatives de Balaguer, i un dels balcons més interessants que hi ha sobre la plana de l'Urgell i les serralades del Pre-Pirineu. També és un temple gòtic que s'aixecà sobre un antic oratori romànic dedicat a Sant Miquel, i una mesquita quan Medina Balaghí marcava la frontera superior d'Al-Andalus.

No obstant, si una història està lligada als seus orígens aquesta és la de la comtessa Cecília de Comenge qui, a mitjans del segle XIV, va voler convertir Balaguer en la nova seu episcopal d'Urgell, i calia aixecar una catedral: Santa Maria la major.

Diverses vicissituds allargaren però la seva construcció, fins que el temple va poder consagrar-se avançat el  segle XVI, uns dos segles després de col·locar-se la primera pedra. Un moment històric en què Balaguer va tornar a aspirar a ser bisbat. La mitra, aquest cop, es va crear a Solsona.

Des de llavors, el pas del temps va afavorir la desaparició gradual de tots els seus ornaments. Malmesa a la guerra del Francès, i convertida en caserna durant les guerres carlines, l'església va esdevenir fins i tot calabós i hospital. Amb la darrera Guerra Civil, Santa Maria va ser militaritzada un altre cop. Anys després, i gràcies a una rehabilitació, va tornar a esdevenir espai de culte.

Us proposem conèixer una mica més aquest fascinant edifici, únic a Ponent, que domina Balaguer. Ens hi acompanyeu?