Amb una alçada de seixanta metres, el campanar esdevé tota una aventura. Una escala cargolada amb dos-cents trenta-vuit graons permet arribar al capdamunt. Les panoràmiques, úniques i irrepetibles, són la recompensa a tant atreviment.

Es troba situat a l’angle sud-oest del claustre i fou erigit entre la segona meitat del segle XIV i el primer terç del segle XV. És de planta octogonal.

La seva estructura exterior consta de dos cossos, un de molt alt i ample amb finestres que van guanyant protagonisme de forma progressiva i un de més petit i estret coronat per gablets. Pel que fa a la seva estructura interior, destaca la caixa d’escales i diferents plantes amb usos diversos. La planta baixa fou convertida en capella privada per la família Safont, mentre que les altres foren destinades per a la maquinària del rellotge i la ubicació de les campanes.

Segons els documents antics, foren onze les campanes encarregades d’anunciar els dies de festa i els de dol, per bé que avui només se’n conserven dues, la Silvestra, de 1418, i la Mònica, de 1486, any en què també es mecanitzaren els sons horaris. Un conjunt de cinc campanes més, foses a mitjan segle XX, sonen plegades en festivitats assenyalades del nostre calendari. Els seus noms són Bàrbara, Crist, Marieta, Meuca i Puríssima.